Un atre Nou d´Octubre


El 9 d´octubre es un dia per a celebrar a Sant Donís patró dels enamorats valencians, i no San Valentin que no pinta res ací, deu ser un dia de felicitacions per a les novies, per a les dones i per que no també per a les mares valencianes, regalant-los la mocadorà o simplement felicitant-les en un bes, dient-los  te ame o te vullc.

El 9 d´octubre deu ser un dia de goig i celebracions en tots els pobles de la nacionalitat valenciana per la recuperació per a la civilisació occidental del cap i casal (la primera i la casa de tots els valencians) del Regne a on s´enaltira el patriotisme valencià.

El 9 d´octubre deu ser un dia que despuix de posar la senyera en el balcó de casa anar a vore baixar del balcó de l´ajuntament la Real Senyera Valenciana i cantar nostre himne nacional en emoció i en arreplegament, en eixe sentiment que dona la seguritat de perteneixer a un grup humà en el que te sents estimat i protegit.

El 9 d´octubre deu ser un dia de pau i benestar i s´ha transformat en un dia  d´insults, crispacions i amenaces. En conte de ser un dia esplendorós s´ha convertit en un dia tenebrós.      

Que a estes altures del sigle XXI i despuix de mes de 40 anys de democràcia, i lo que mos queda, els valencians de tot lo Regne encara estem discutint, que si la denominació, que si la bandera, que si la llengua, que si l´himne, es vergonyos i desesperant.       

Diario Público
I tot per que gent valenciana son colaboracionistes pancatalans subvencionats en diners catalans i han dividit, a la aculturisada societat valenciana i nos han enverinat el sistema educatiu, mentint, falsificant, adoctrinant als chiquets, als jovens i als no tant jovens i no hi han mestres en. . . . . . . per que els chantageen els pancatalans i tenen por de dir-los la veritat als alumnes.

Els nou d´óctubre deurien de lluir tots els balcons en senyeres reals valencianes, tenia que ser un clam de valencianitat, tenia que ser un dia festiu i es un dia crispat totalment reivindicatiu, tenia que ser una professo cívica de pau i harmonia i plorar d´emoció, i se plora de rabia i d´impotència al comprovar que les autoritats polítiques, que son les que tenen la clau per a solucionar el problema no ho fan, i mes ara que eixes autoritats, tant en l´ajuntament com en la Generalitat son colaboracionistes pancatalans que inclús permeten i recolzen que els 9 d´octubre vinga gent catalana a crispar als valencians.

I els valencians sense un partit polític valencià en les Corts Valencianes, que solvente el problema, ¿fins quan?



ERP i VCO de la FundacióVRC.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Pacto de Reus, o como se vendió al pueblo valenciano.

Parlem de banderes