Parlem de banderes

...I d´Idiomes.

Les províncies se crearen en 1833 com una divisió administrativa per a millor control del centraliste estat, pero les oligarquies de les ciutats d´Alacant i Castelló han convertit les províncies administratives en una divisió política, fent que els valencians estigam dividits i enfrontats. 

I eixa divisió i enfrontament crea debilitat política de la que s´estan aprofitant els nacionalistes catalans i els seus colaboracionistes valencians, per ad això no tenim un partit polític valencià en les Corts valencianes, els colaboracionistes pancatalans posen en dubte la identitat dels valencians i entre atres coses nos volen fer creure que la bandera de l´històric Regne de Valéncia es soles de la ciutat i que la bandera aragonesa de les quatre barres roges sobre fondo groc es la bandera catalana, i com tot lo que diuen i fan es mentira, menten en la bandera,  menten en l´historia, s´inventen la llengua, i fins hi tot menten en l´antiguetat de la seua entitat com a poble.                                   

La bandera de les quatre barres roges sobre fondo groc es la bandera del Regne d´Aragó. Esta bandera, ensenya, senya,  senyal  o  senyera, es  posterior  a  Jaume I, ya  que´n  la  conquista  del regne moro de Valéncia, 1238, l´ensenya  que  portava Jaume I  no  se  sap  en  certea  si  tenia dos, tres o quatre barres roges. Ya que´l famós penó de la conquista que te quatre barres roges sobre fondo groc i que´s guarda en l´ajuntament de  Valéncia ciutat es mes fals que Judes, com han demostrat diversos erudits.

La Real Senyera de les quatre barres roges sobre fondo groc i unides per atra barra roja perpendicular ad elles i junt a la franja blava en  una  corona real, esta es la bandera o senyera real de l´històric Regne de Valéncia o nacionalitat valenciana. Des de mes o manco 1374, a on ya apareix en diverses actes que manen comprar tafetà blau per a la bandera de la ciutat i Regne de Valéncia (en l´accent a la dreta o tancat, per que si poses l´accent a l´esquerra obris la vocal è i diu Valància, en barceloní).

La bandera oficial de Catalunya en la guerra de successió 1701-1714, es la bandera de Santa Eulalia. Eixa es la bandera que porta el conseller Rafael Casanova de la Generalitat Catalana, tant en el llenç que te pintat com en l´estàtua que te erigida el presunt héroe, al qual tots els 11 de setembre els catalans li  rendixen honors per que diuen que desafià a Felip V, aspirant al trono d´Espanya i primer rei borbó de la dinastia espanyola, Casanova no presenta batalla i acabà treballant per al borbó.

Ya consolidada la renaixença cultural catalana mes o manco a finals del sigle XIX  i principis del  XX, despuix de moltes mentires i falsificacions sobre la seua historia, llengua i cultura, fon el naiximent del  nacionalisme  català, que precisava d´uns símbols comuns que justificaren la creació dels “paissos catalans” i usurparen la bandera d´Aragó i  s´inventaren la falsa unitat de les valenciana, balear i catalana, aixina a traves de una suposta unitat cultural obtindrien l´unitat política i econòmica suficient que els donaria el poder polític i econòmic per a que Barcelona siga la capital d´Espanya a on residi-ra el poder econòmic i polític espanyol.

Per últim, rebuja en fermea que a nostre territori li diguen “Levante”, este nom correspon a un vent que be de l´est, es un llatinisme que vol dir “per a on ix el sol”, si consentim que els mesetaris centralistes de Madrit mos perpetuen eixe nom acabarem sent “levantinos” i deixarem de ser valencians, i això es lo que volen els colaboracionistes pancatalans i els oligarques d´Alacant i Castelló, despersonalisar-mos, dividir-nos, enfrontar-mos, per a debilitar-nos i conseguir els seus fins.

ERP - Fundació Vicent Rebollar i Cerdà                          fundaciovrc@gmail.com